clausura de las Jornades Doctorials

Transcribo aquí abajo el parlamento de un becario que pidió la palabra durante la Jornada de Cloenda de las JJDD y que se atrevió a decir lo que muchos pensábamos.

Conviene contextualizar la intervención acertadísima de este chico. Aprovechó in extremis el "coloquio" abierto tras las siguientes conferencias:

11.00 - Presentació de les ponències per la Sra. Iolanda Font de Rubinat,
sotsdirectora general de Recerca del DIUE.
. «Valorització de la recerca i foment de l’impuls emprenedor en R+D+i» a càrrec del Dr. Antonio Parente, director de LIPOTEC, S.A.
. «De la universitat a l’empresa» a càrrec de la Dra. Antònia Martí, creadora i assessora científica de la spin-off THERA.

Como se advierte en títulos tan prometedores, llevábamos un buen rato sentados en el Paranimf y escuchando (o haciendo como que escuchábamos) más de lo mismo: dos doctores que han tenido éxito empresarial y venían a contarnos su experiencia salpicada de anglicismos. Así que, por clamor popular y gracias a la iniciativa de este becario, el coloquio versó sobre otros temas más urgentes:

Som a última hora, abans que ens donin els diplomes, però algú havia de
fer un comentari […].

Francament, de la mateixa manera que durant aquestes quatre jornades, també amb les dues ponències d’avui, a mi personalment em sembla que em parlin en xinès. Estic fent recerca sobre un pensador del s.IV que es diu Agustí d’Hipona i veig una mica complicat que cap empresa li interessi mínimament la meva recerca. Això és així, ho assumeixo i no hi ha cap problema. El que passa és que, durant els quatre dies de les jornades i avui un pot acabar pensant que no, que la seva recerca potser és útil per sortir al món empresarial, etc. Però la meva recerca continua sent inútil des del punt de vista comercial. Crec que és bo que sigui així. I aquest em sembla que no és només el meu cas. És el cas de molts dels companys que son aquí, especialment si venen de la branca d’Humanitats. I perquè precisament sabem molt bé on som, combinem el doctorat amb altres activitats [...]. Perquè si aquestes Jornades Doctorials ens han d’ajudar a entendre qui som... Si per exemple fent el projecte d’innovació que vam fer a les jornades havíem
d’aprendre a innovar, és com jugar al Monopoly per fer gestió immobiliària [...].

Potser un comentari més general que valdria la pena i que ens afecta a tots, encara que a última hora: el rei va nu absolutament, el rei va nu. Tots els que som aquí, i els qui hem assistit a les quatre jornades, hem vingut estrictament per coacció laboral. I això em sembla que s’havia de dir.

[aplaudiments]

És que sinó podria semblar que som aquí per voluntat pròpia, i no sé si hi ha algú que hi sigui per voluntat pròpia, però a nosaltres se’ns ha dit, o veniu a les jornades, i veniu a aquest acte de clausura, o no us renovem el contracte l’any vinent. Per tant, la immensa majoria hi som obligats i coaccionats. Em sembla que no és manera de tractar joves investigadors obligar-los a assistir per coacció laboral a unes jornades, com si tinguessin setze anys i anessin de colònies, sinó que això hauria de ser absolutament voluntari.

Per tant, una petició molt concreta: aquest hauria de ser l’última edició de les doctorials que és obligatòria. Qui hi vulgui anar, està molt bé, tothom té els seus interessos, ja se sap, però que sigui obligatori... Estem parlant de quatre dies i tres nits durant les quals no et pots moure de Collbató. El meu contracte laboral [no ho contempla]. La segona opció, associada a la primera, si les jornades son voluntàries, els 1100 euros que els hi ha costat per cadascun dels assistents a les jornades, que no és poca cosa, seria un detall que ens els deixessin gestionar a nosaltres.

[aplaudiments]

Después de la intervención del becario hubo dos o tres más en la misma línea, y la Sra. Font de Rubinat iba tirando balones fuera, pasando la palabra a los ponentes o simplemente negando una contestación. Pero, en vista de que la situación se le escapaba de las manos, optó por clausurar el acto, apresuradamente y antes de la hora prevista, con la excusa de que no se estaba aprovechando el turno de palabra para su finalidad original, formular preguntas a los ponentes.
Así que pasamos a la entrega de premios (a los mejores pósters y al mejor "proyecto innovador"), oficiada por uno de los organizadores de las Jornadas, el profesor de la Facultad de Química Pere L. Cabot. Para terminar, el rector Màrius Rubiralta le leyó la cartilla al más vehemente de los becarios y luego pasó a hablarnos largo y tendido sobre la globalización, en una pirueta retórica que no logré interpretar. Aún intervinieron dos personas del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa y de la Direcció General de Recerca para decirnos que se tendrán en cuenta las propuestas de mejora.

Finalmente nos dejaron salir al pasillo en busca de los diplomas de asistencia que, ahora sí, nos acreditan como merecedores del cuarto año de beca-contrato. Los diplomas, irónicamente, iban acompañados de una camiseta con el lema: "La recerca, motor de Catalunya".