Soli-Party en un Hausprojekt
Estábamos en una "Soli-Party" [fiesta solidaria] en el Hof [patio interior] del Zielona Gora. El motivo de l afiesta, la razón por la que era "solidaria", es un misterio. L., que, como yo, había leído la web del Stressfaktor [la agenda de la "escena alternativa"], no se había fijado en el motivo. Era lo de menos... Me sentía a gusto en la fiesta, me parecían originales los detalles de la decoración, y la música acompañaba, pero no podía ver también una cierta superficialidad en todo aquello. Gente de la Szene cuya pertenencia está determinada por criterios estéticos y por sus buenas conexiones, más que por otros motivos. Una fiesta a la que se asiste porque es vagamente solidaria y porque se celebra en el Hof de un Hausprojekt [casa donde se vive comunitariamente]... Como alternativa, claro, al ocio más mercantil de los clubs y las discotecas. ¿Por qué es esto "menos mercantil", menos colaboracionista con el sistema? Porque ha sido organizado por "amateurs" cuyo sustento no depende de esa actividad. Porque el titular del contrato de alquiler de la casa es un colectivo y no un individuo. Porque se decora a partir del reciclaje de objetos. De acuerdo, pero sólo en parte. También es voluntario, no remunerado, el trabajo de quienes colaboran en la organización de una fiesta parroquial. También es colectiva la titularidad de una sociedad anónima, y también un Hausprojekt descansa en última instancia en la decisión individual de las personas que lo conforman. Y también en los locales "comerciales" se lleva cada vez más la estética de lo reciclado...
2 comentarios:
Pirene: podria definir la alternativitat de la festa el preu més reduït, la destinació dels fons (era una festa solidària amb què o qui?), la participació de certs artistes, músics, etc. menys comercials i preocupats per guanyar diners, i també la organització per gent que no depèn directament (com en canvi sí els d-una festa parroquial, que al cap i a la fi pertanyen a l-esglèsia, com el local, els seus recursos...)? Bé, són només preguntes que em faig...
Justament, no sé si em convenç l'argument del preu més reduït: tots coneixem les estratègies comercials de les discoteques convencionals, q fins i tot deixen entrar gratis a certa gent (això sí, per a atraure a altra gent), o q fan ofertes dos per un, o locals gens sospitosos d"alternativitat" q en canvi no cobren entrada... O també les botigues de tot a un euro, els mercats d'andròmines de segona mà, els súpers més tirats de preu, els allotjaments barats per a backpackers, les promocions que inclouen béns o serveis gratuïts... Totes aquestes opcions de preus reduïts, tanmateix, es regeixen plenament per les lleis del mercat: simplement redueixen els seus costos per accedir a un altre tipus de compradors! No ho sé, durant la recerca de l'any passat vaig trobar-me un cop darrera de l'altre amb aquest argument de la gratuïtat o dels "preus simbòlics", els béns i serveis a canvi de la voluntat, i tal. I, alhora, em vaig trobar amb molts consumidors q es decidien per aquestes opcions amb un criteri de pur càlcul, tenint en compte principalment l'estalvi q els suposa consumir així, molt mes q els pressumtes fins "solidaris" que no massa gent coneix, i q ni tan sols es fa un esforç per especificar. A la festa q descric no apareixia ni una referència per enlloc: només la habitual denominació "Soliparty"! Molt probablement era en solidaritat amb el propi Hausprojekt, q, d'aquesta manera, es reprodueix a si mateix. On és llavors l"alternativitat", en el sentit de potencial de canvi?
Però això no treu perquè a molts ens resulti molt més atractiva una festa d'aquest estil que no pas una discoteca fashion último grito. El q dic és, simplement, q potser no hi ha tanta diferència com ens pensem.
A l'exemple de la festa parroquial, els diners que es recapten no tenen per què anar a la butxaca del pàrroc: també poden anar a parar a projectes molt benintencionats q tenen a veure amb la comunitat. L'altre dia, per exemple, vaig anar a una esglèsia on hi havia un concert a benefici d'una escola del Sudan. Els criteris d'aquests projectes ens poden semblar massa caritatius, o q amaguen una voluntat evangelitzadora, però... de debò escapen a aquests vicis els projectes "alternatius"?
Publicar un comentario